BULSAN/DISPRUCH/TRËNT (USP). Ades 242.000 sculeies y sculées dala elementera nchin ala scola auta tl'Euregio Tirol-Südtirol-Trentin à scumencià dutes tl tëmp de una na ena l ann de scola 2026/27. I possa iló nce se dé ju iló cun l'Euregio: plu ufiertes didatiches lascia pro de mparé a cunëscer la storia, la cultura y la rujeneda deberieda, coche nce la cunlaurazion sëura i cunfins d'al didancuei ora. Tl ann de scola passà à l'Euregio arjont nsci ntëur a 3.100 mutons y mutans y jëunes y jëuni.
Nce l cuncors ie inò tl prugram
Do na revijion iel inò l cuncors "l'Euregio fej scola" tl prugram: te trëi grupes d'età possa la tlasses de scola de dui trëi i raions Euregio fé pea tres la plata online "schule.euregio.inf", plata che ie iusta unida metuda su da nuef.
Partezipazions de scola
Sce la scoles de almanco doi raions dl'Euregio fej pea pra n partnerantat pòssun se damandé nchin ai 30 de nuvëmber la uneranza "Euregio partnership de scola". Tl ann de scola 2025/26 ie la cumpëida chersciuda da set nchin a 17 partnerships, cun 35 scoles che fej pea.
Mostra nterativa
Dut l ann possa la tlasses de dui trëi i raions vijité la Mostra Euregio tl Infopoint de Dispruch cun vijites nteratives y viages tl tëmp. I argumënc, danter l auter l report dla levines, la Tour of the Alps, dlacieres, minieres, religion o Olimpia, unirà slargei ora ai 12 de utober tulan ite nce l argumënt y l ciamp dla cuntredes de y pra i ruves.
Vijita te scoles dl Trentin
Scoles dl Trentin possa se candidé per l prugram "Euregio incontra le scuole" ("Euregio anconta la scoles"). Cun quiz y ativiteies de juech possa tlasses dala cuarta elementera nchin su ala cuinta scola auta viver l'Euregio te si tlas o tla sënta dl'Euregio tla Cësa Moggioli a Trënt. La dumandes ie da pudëi fé dai 14 de setëmber nchin ai 15 de utober, o nchin che l ne n’ie nia plu terminns danman. L'ancuntedes vën for pitedes de juebia.
Jites de furmazion a Bruxelles
L’Euregio ti mët a cuer a duta la sculées y i sculeies de mparé a cunëscer la istituzions dl'Union Europea ntan si cariera de scola. La reprejentanza dl'Euregio Tirol-Südtirol-Trentin se dà ca per ti pité cunsëies y sustëni ala scoles per cuestions che reverda na vijita a Bruxelles. Sëuraprò vëniel pità vijites menedes de scola, ulache sculeies y sculées possa ti cialé plu da daujin al lëur dla reprejentanza dl'Euregio a livel europeich.
Scoles che à bele tëut na si scumenciadiva
N valguna scoles ie liedes al'Euregio te na maniera particulera. Nscila fej undesc scoles dl Tirol, dl Südtirol y dl Trentin pea pra l "l cërtl Euregio dla scoles de ecunomia de cësa y de pauraria", ntan che la Scola Prufesciunela Marie Curie (FOS Maran) renfurzea cun si focus EUregio la cuscienza per la ravises deberieda, la furmazion politica, l plurilinguism y la cuoperazion.
Deplü informaziuns
L nvit di assessëures per la scola y furmazion
I assessëures de Südtirol per la furmazion y cultura tudëscia, taliana y ladina, Philipp Achammer, Marco Galateo y Daniel Alfreider, nvieia la scoles a fé pea pra la manifestazions y i pruiec de furmazion dl'Euregio Tirol-Südtirol-Trentin.
Daniel Alfreider, assessëur provinziel per la scola y cultura ladina:
"Dantaldut per nëus ladins y ladines ie l'Euregio na fertuna: la cunlieia persones, rujenedes y valedes sëura la sëides di raions ora. L nseniamënt plurilinguel vivù che l vën pità te nosta scoles mostra su uni di tan n gran valor che chësta pluralità à. La ufiertes Euregio ie tlo na bela njonta."
Philipp Achammer, assessëur provinziel per la scola y cultura tudëscia:
"L'Euregio vën vivuda ulache i jëuni se anconta, se giamieia y mpera un dal auter. La ufiertes ti gëura ai sculeies y ala sculées stredes desferëntes per mparé a cunëscer i trëi raions Euregio y per crì cunliamënc sëura i cunfins ora."
Marco Galateo, assessëur provinziel per la scola y cultura taliana:
"A mo deplù scoles ti cunsiei de se nuzé dl'ufierta de furmazion dl'Euregio. Chisc pruiec ie n arichimënt de valuta tla vita da uni di te scola: i ti mostra ala sculées y ai sculeies la realtà plurilinguala tl cuer dl'Europa y nscila tan mpurtanta che la cunescënza de plu rujenedes possa vester nce tl mond prufesciunel dl daunì."
gst/dl



