Carté a batadù dl Euregio - Batadù dl Euregio
Istruziuns por le jüch cun chertes tradizional dl Südtirol - Istruzion per l juech cun la chertes tradiziunel
Chëstes istruziuns é na basa por carté a batadú. Aladô di posć desvalis tl'Euregio él de plü variantes y regoles particolares da carté a batadú. Denant che mëte man da soghé dess les cater porsones che cherta stlarí les regoles che vel.
Na bona cartada a batadú!
Travert
Le travert dl jüch é da stiché y “fá lasc” por arjunje le plü punc che ara vá.
Ci adoron pa?
Al vëgn carté cun le “Salzburger Blatt” (33 chertes) y an mëss ester de cater, döes scuadres da dui. Che che cherta adöm é sentá un vis-á-vis dl ater.
Co cherton pa?
Al vëgn moscedé les chertes, le cartadú/la cartadëssa a man dërta dla porsona che dá, mëss lové. Vigni cartadú/cartadëssa ciafa 5 chertes. Le poch de chertes che resta vëgn metü da na pert cun les chertes curides.
Sëgn él da “dí sö”: la porsona che dá les chertes dij sö le triunf o corú, sciöche al vëgn ince dit (cöce, sampügn, ro, fëia), chëra a süa man ciampa dij sö le batadú (set, ot, nü, diesc, zot, fant re, scroa y weli). Le batadú tl corú dit sö é le “dërt” y determinëia le valur dles atres chertes. Les atres döes porsones che dëida carté ne sá no le corú no le batadú.
Che che á dit sö le batadú cherta por pröm. Les döes scuadres ciara da fá lasc. Che che se á fat le las, dá jö tla proscima cherta. La pröma scuadra che á trëi lasc, davagna y ciafa dui punc.
Chësta é la secuënza dl valur dles chertes:
- le boniscimo (le dërt plü un) é la miú cherta;
- le dërt;
- i storc (i atri trëi batadus);
- les atres chertes de triunf dala plü alta ala plü bassa;
- les atres chertes che n'é no triunf no batadú (sciöche referimënt vel le corú dla pröma cherta che vëgn dada jö) tl ordin descendënt.
I rodi vëgn dá inant de na posiziun tl vers dl'ora. Al vëgn carté tan dî cina che na scuadra arjunj 18 punc y spo é la partida rovada. Mo al é sambëgn de plü variantes, aladô de ci che an se fej fora tl scomenciamënt.
Baraté ci che an dij sö o “Schlagtausch”
Canche al é da dí sö pó öna dles döes porsones che dij sö (la porsona che dij sö le triunf o chëra che dij sö le batatú) fá la proposta da baraté ci che ares aldiss da dí sö, chël ó dí da fá “Schlagtausch”. Sce trames é a öna vëgnel baraté: la porsona che á dé les chertes dij sö le batadú y la porsona a süa man ciampa le triunf. Sce öna dles döes n’é nia a öna da baraté, ne se müdel nia.
Plü de beles o “schönere”
Canche al é da dí sö pó öna dles döes porsones che dij sö (la porsona che dij sö le triunf o chëra che dij sö le batatú) fá la proposta de fá “schönere” chël ó dí che ara n'á bonamënter nia de beles chertes y s'un damana porchël plü de beles. Sce l’atra porsona n'é nia a öna vëgnel carté cun les chertes che an á, scenó mëteres intrames sües chertes pro les atres chertes tl poch. Al vëgn moscedé y les döes porsones che é da dí sö ciafa 5 d'atres chertes. An pó ince ciamó nen damané plü de beles do che al é gnü dit sö.
Sce al vëgn fat plü iadi “schönere”, vëgnel pro le terzo iade metü adöm ince les chertes di atri dui cartadus/dles atres döes cartadësses y dé danü.
Invidé
Vigni iade che al vëgn dé les chertes pó les scuadres invidé y porvé insciö da alzé i punc. La scuadra aversara mëss “tigní” (al vëgn soghé i punc che é gnüs invidá) o “jí” (chësta cartada se röia y la scuadra che á invidé ciafa dui punc).
Dé pro
Sce al vëgn carté fora n triunf sciöche pröma cherta, mëss i cartadus/les cartadësses che á dit sö y sá porchël ci che al vá, ince dé jö na cherta de chël corú, chël ó dí che ai/ares mëss dé pro.
Ester da tigní
Canche na scuadra á 16 punc o dui punc de manco co ci che an á fat fora tl scomenciamënt sciöche travert, éson da tigní. La scuadra che é da tigní ne pó nia invidé deplü.
Tigní cater
Sce na scuadra é da tigní y al é almanco cater punc de desfarënzia cun l'atra scuadra, “vál i cater” o “al é da tigní cater”. La scuadra che mëss tigní mëss dí danfora sce ara “tëgn” i cater o sce ara “sciampa”. Sce ara sciampa ciafa l’atra scuadra dui punc, sce ara tëgn nen vál cater.
-----
Chësta istruzion ie la fundamënta per chësc juech cun la chertes. Ma l ie na lingia de variantes defrëntes y regules spezieles che muda aldò di luesc dla Euregio. Dan mëter man de carté dassëssen tlarì la regules cun duc i/duta la cartadëures.
Bona carteda!
Travert
L travert dl juech ie chël de stiché y “fé lasc” per arjonjer plu ponc che la va.
Cie adroven pa?
N cherta cun la chertes da batadù, l “Salzburger Blatt” (33 chertes), y cater jugadëures te doi scuadres da doi. Chi che cherta adum sënta un/una vis-à-vis dl auter/dl’autra.
Co cherten pa?
La chertes vën mescededes, l cartadëur/la cartadëura a man drëta de chi che dà la chertes muessa auzé. Uni cartadëur/cartadëura giapa 5 chertes. L maz de chertes che resta vën metù da na pert cun la chertes curides.
Śën vëniel “dit su”: chël/chëla che dà la chertes dij su l culëur, nce tlamà trionf (cuecen, sonai, rëur, fueia), l cartadëur/la cartadëura a man ciancia de chi che dà la chertes dij su l batadù (set, ot, nuef, diej, zot, ciaval, rë, scroa y weli). L batadù tl culëur dit su ie l “dërt” y determinea l valor de duta l’autra chertes. I autri/L’autra doi cartadëures ne cunësc no l culëur y no l batadù.
Chi che dij su l batadù mët ju la prima cherta. La doi scuadres cëla de fé lasc. Chi che se à fat l las dà ju la proscima cherta. La scuadra che à fat trëi lasc, vënc y giapa doi ponc.
L valor dla chertes ie chësc:
- L bon (l dërt plu un) ie la miëura cherta
- L dërt
- I storc (y i autri trëi batadus)
- L’autra chertes dl culëur dit su dala plu auta ala plu bassa
- Duta l’autra chertes che ne ie no trionf no batadù (sciche referimënt vel la prima cherta metuda ju) tl orden descendënt.
I rodui vën śën dac inant de una posizion de viers dl’ëura. L vën cartà tan giut nchin che n arjonj 18 ponc. Canche na scuadra à arjont 18 ponc ie la partida o nula, coche n dij nce, fineda. Ma aldò dl’acurdanzes n cont dla regules iel de plu variantes defrëntes.
Baraté cie che n dij su o “Schlagtausch”
Canche l vën dit su, possa un di/una dla doi cartadëures che dij su (la persona che dij su l culëur o chëla che dij su l batadù) fé la pruposta de baraté cie che i/les à da dì su. Sce tramedoi cartadëures ie a una vëniel baratà ju y chi che dà la chertes dij su l batadù ntan che la persona a si mancia dij su trionf. Sce un di/una dla doi cartadëures ne ie nia a una de se baraté ju ne muda nia.
Plu de beles o “péssere”
A dì su possa un di/una dla doi cartadëures che dij su (sibe chi che dij su l batadù sibe chi che dij su l trionf) damandé “péssere” chël uel dì plu de bela chertes. Sce tramedoi persones che dij su ie a una, mëteles inò si chertes pra l maz. Chësc vën mescedà y l vën mo n iede dat ora cin chertes. La chertes “plu beles” possa nce unì damandedes do che n à bele dit su.
Sce chi che dij su azetea plu suvënz la dumanda de chertes plu beles vëniel pra l terzo iede nce metù la chertes di autri/dl’autra cartadëures pra l maz de chertes restà y duc i/duta la cartadëures giapa 5 chertes nueves.
Pité
Ntan l juech possa na scuadra de cartadëures pité y purvé nsci a aumenté si ponc. La scuadra che cherta de contra muessa pona “tenì” (l vën cartà per i ponc pitei) o “jì” (l vën nce dit “mucé”) – chësta carteda fina y la scuadra che à pità giapa doi ponc.
Dé pro
Sce l vën, coche prima cherta, cartà n culëur muessa i/la cartadëures che à dit su y sà perchël cie che va ënghe mëter ju na cherta de chël culëur, chël uel dì che ël o ëila muessa dé pro.
Tënia
Canche na scuadra arjonj 16 ponc o doi ponc de manco de cie che n à fat ora tl scumenciamënt sciche travert iela a tënia. La scuadra che ie a tënia ne daussa nia plu pité.
Tenì cater
Canche na scuadra ie a tënia y sce la ie almanco a cater ponc de defrënzia dal’autra scuadra “va i cater” o iel “da tenì cater”. La scuadra che ie a tënia muessa dì danora sce la “tën” i cater ponc o sce la “mucia”. Sce la mucia giapa l’autra scuadra doi ponc, sce la tën n val cater.